Els companys i companyes d’Esquerra
Republicana a Barcelona vam iniciar el dissabte 11 de maig la campanya “Barcelona
pel SÍ”. L’objectiu és que l’opció independentista guanyi a Barcelona quan se
celebri el referèndum d’independència previst pel 2014. La campanya va començar
a Nou Barris amb el lema “La independència és la nostra oportunitat” amb un
centenar de voluntaris i una desena de parades informatives a 5 barris del
Districte: Canyelles, Verdum, Roquetes, Prosperitat i Trinitat Nova. També vam
fer un debat al carrer amb els diputats Oriol Amorós i Agnès Russiñol i amb la
participació activa de més de 50 persones.
I per què a Nou Barris? Per què a
aquests 5 barris? Sovint m’he trobat amb persones que diuen que Nou Barris és territori comanxe per a l’independentisme
i que no cal fer campanyes actives allà. Afortunadament, la consulta del 10A va
fer obrir els ulls a molts barcelonins (i catalans d’arreu del país), alguns d’ells
independentistes de 2 o 3 generacions. Molts d’ells es van adonar que, si bé és
cert que a Nou Barris hi ha una tendència més procliu a que guanyi el NO en cas
de referèndum d'independència, amb una actitud propera, oberta i gens
essencialista podíem convèncer encara a molta més gent dels que ja estem
convençuts. Sovint es menysté la importància de l’independentisme al Districte,
encara que no siguem majoritaris som una percentatge important de la societat
noubarrienca.
Si mirem el mapa extret de l’excel·lent
feina del Marc Belzunces podem respondre a les preguntes que he formulat abans.
El Marc agafa els resultats de les eleccions catalanes del 2012 fa un càlcul
sobre qui votaria Sí i qui No segons les dades del CEO del primer trimestre del
2013 i pinta el resultat del referèndum en un mapa amb una participació igual
que a les eleccions catalanes del 2012. En el mapa hi ha tres colors, el
vermell serien les Seccions Censals on el NO guanyaria el Referèndum, el blau
clar seria on el SÍ guanyaria però per menys del 55% dels vots emesos i el blau
fosc seria on es guanyaria per sobre d’aquest 55% (els experts creuen que
aquest 55% seria el que s’exigiria per iniciar els tràmits per
independitzar-nos, juntament amb una participació alta).
Però cal que Esquerra Republicana
hi sigui més present. La majoria dels ciutadans d’aquests barris es defineixen
a si mateixos com d’esquerres, voten partits d’esquerra o han deixat de votar partits
amb representació parlamentària descontents per la situació actual i per la
gestió que en un passat no gaire llunyà han fet aquests partits a les
institucions municipals, nacionals o estatals. I és a ells a qui ens hem de
dirigir amb especial atenció perquè compartim molts valors com el republicanisme,
la justícia social, l’activisme cívic, la defensa dels serveis públics, ... i
creiem que amb la independència aquests plantejaments sortirien clarament reforçats.
La nostra independència és una independència des de l’esquerra i molt allunyada
dels interessos de les classes benestants i dels poders fàctics, una independència
feta i pensada per les classes populars i mitjanes que garanteixin l’estat del
benestar per als propers anys i que ens permeti acabar amb la corrupció que
afecta les actuals institucions i, sovint, els partits majoritaris. Perquè cal
fer foc nou, molt millor crear-ne una república catalana des de zero que intentar
arreglar l’estat espanyol.
La clau d’aquest plantejament és
entendre que el No d’un votant tradicional del PSC o d’ICV-EUiA no té els
mateixos arguments que el No d’un votant del PP o C’s. Aquest últim perfil de
votant és molt més reaccionari (en general) i centrat en discursos i valors
nacionalistes espanyols, fins i tot contraris a que la gent voti per decidir el
seu futur, i per tant amb una idea molt particular de la democràcia. S’ha de
dividir molt clarament aquest dos tipus de No.
Els companys i companyes que
formem ERC Nou Barris fem moltes parades al carrer, entre 1 i 3 al mes a diferents
barris del districte, però creiem que amb més mans es pot fer molt més, per
això col·laborem activament amb l’ANC del districte i amb altres entitats. Però
aquest cop van ser els mateixos companys d’Esquerra d’altres districtes els que
ens van cedir el material necessari (carpes, taules, ...) i van aportar un
centenar de voluntaris per intentar arribar arreu. Els hi hem de felicitar i agrair.
Primer perquè vam poder fer molta més feina de la que haguéssim fet nosaltres
sols. I també perquè aquesta jornada va servir per a que alguns companys d’altres
Districtes, amb percentatges de vot independentista més gran que el nostre, poguessin
prendre el pols directament als veïns i veïnes de Nou Barris, sense filtres, i
trencant tòpics que tothom ens hem cregut en algun moment.
Després de l’estiu repetirem
l’acció però aquest cop als barris on el blau, on és majoritari l’independentisme,
té més presència o fins i tot guanya per golejada (Vilapicina i Can Peguera).
Mentrestant seguirem fent la feina de sempre i el mes vinent tornarem a sortir
un parell de cops per xerrar amb la gent i desmuntar les mentides que sovint
expliquen alguns partits polítics o mitjans de comunicació.
La feina no ens espanta, i l’objectiu
s’ho val.
