Avui serà el meu últim dia a la feina. Després de 8 anys i 8 mesos dedicats a les telecomunicacions i al municipalisme tanco la paradeta. I tot i que no és de forma voluntària reconec que he complert un cicle i que feia un temps que em motivaven més altres projectes, per tant no marxo amb gairebé cap espina pendent.
Encara recordo com si fos ahir el dia que el Manel em va trucar i em va explicar que coneixia una feina per la que m'apropava molt al perfil. També recordo les següents reunions amb el Jaume i l'Andreu. El cafè amb el Jordi, l'entrevista (més dura del que pensava) amb el David, la trucada per dir-me que si acceptava la feina era meva, els moments de dubte perquè no volia deixar la meva feina de llavors per la que havia apostat mesos enrere, els debats amb la meva dona, ... i finalment, com la vaig encertar de ple quan vaig dir que sí!
No negaré que aquesta feina m'ha aportat molt més del que jo li he retornat, seria injust si no ho digués, desenvolupant-la tant bé com he pogut he aprés molt i he conegut realitats que mai hagués conegut. Per un noi de Nou Barris la família del qual és tota de Barcelona i que en contades ocasions havia sortit de la seva Àrea Metropolitana tenir l'oportunitat d'anar a més de 350 municipis de totes les comarques catalanes i parlar en cadascun d'ells amb diferents responsables municipals i diferents empreses, és un regal. Perquè si la ciència i la tecnologia m'encanten no negaré que el tracte humà m'apassiona, i si això li combines moltes hores al cotxe (a la meva família qui no era taxista era repartidor, d'aquí la fixació per conduir), descobrir racons impensables i desconeguts, assaborir els millors productes de cada comarca a preu de menú diari, ajudar a resoldre problemes reals de la gent corrent d'aquest país, ... difícilment tornaré a tenir una feina com aquesta. I sí, ja tinc morrinya abans de deixar-la, què hi farem.
També recordo com si fos ahir el meu primer dia de feina, els petons i l'abraçada de benvinguda de la Joana, la primera conversa amb l'Eva, el primer esmorzar amb el Xavi, la Laura, el German, l'Àngels, ... recordo com es va endarrerir la meva incorporació per "culpa" de la burocràcia que algun dia algú agilitzarà de veritat en les administracions d'aquest nou país que volem fer. Recordo com vaig aprendre a "fer passadissos" per obtenir la informació necessària per fer la meva feina. Recordo les lliçons de municipalisme del David i el Carles, i les reflexions que em feien (i que ara comparteixo en bona part) sobre que en el fons molt poques persones se'l creuen de veritat, o com a mínim perden aquesta visió quan ostenten altes representacions a la Generalitat o a l'Estat. Recordo com vaig aprendre a estimar allò que els urbanites recalcitrants diuen "fer territori" o "anar a comarques". Recordo alguna bronca memorable ... fins i tot m'han cridat a l'oficina! O_o' Què hi farem, d'aquestes etapes un també aprèn. Trobaré a faltar molt els debats sobre ètica periodística amb el Sàrria, però sobretot els que hem fet sobre bàsquet, els de Badalona ja ho tenen això. I les tertúlies culés davant la cafetera.
Mai podré estar prou agraït a tota la flexibilitat que el Nèstor em va donar quan la vida del meu fill s'escolava entre les meves mans sense poder fer gaire cosa més que seguir al seu costat transmetent-li amor i energia, prenent les millors decisions possibles i envoltant-lo dels millors professionals que vam trobar. Gràcies companys per tot el suport durant aquells mesos tant durs. Gràcies de tot cor.
En aquesta feina he aprés molt, sí, però he intentat donar tot el que he cregut que calia per seguir endavant la tasca d'aquesta institució tant necessària i sovint bastant incompresa pels que prenen decisions. Espero que el meu granet de sorra hagi servit per enfortir-la. I tot i que segurament ja no ens tornarem a creuar, seguiré tenint un bocí del meu cor allà.
I ara què? Doncs ara a seguir amb nous projectes. Per sort no me'n falten, tot i que preferiria que alguns fossin més concrets. Canviaré la carretera pel metro i el bus, això segur, perquè els propers mesos els dedicaré en cos i ànima a Nou Barris i a Barcelona i a enfortir un projecte que encara no sé com vàrem aconseguir tirar endavant amb èxit entre la il·lusió i l'amateurisme de tots els que hi vàrem participar i que per sort cada cop és més madur i, amb l'aportació de tothom, serà imparable. Tenim davant l'oportunitat històrica de fer la Barcelona Republicana que va quedar estroncada ja fa masses dècades. I jo davant aquesta oportunitat vull contribuir tant com pugui, dedicar-li totes les meves hores lliures (que a partir de demà seran moltes més) i treballar allà on els meus companys decideixin que puc aportar més al projecte col·lectiu.
I després? Després ja veurem. El país canvia molt ràpid i fer previsions a mesos vista és un bon entreteniment, però serveix de ben poc. I la vida et dona sorpreses sense demanar-te permís, que això també ho he aprés aquests darrers anys! Ara mateix gaudiré de la màgia del Nadal i els reis mags al costat d'una família que ha patit massa les meves absències els darrers mesos i ves a saber si no les tornarà a patir en un futur no gaire llunyà. Seguiré cosint tot allò que em vagi trobant descosit, encara que sovint sigui difícil. Seguiré empenyent la gran llosa q un dia el Quim i el Lluís van descriure perfectament. I miraré si per fi puc trobar temps i ganes per rebaixar algun quilet :P
Gràcies per la confiança mostrada durant aquests anys a la 'munió' de jefes que he tingut. Gràcies a tots els que heu considerat que aportava prou com per seguir en aquest camí. I gràcies a tots aquells que un cop heu sabut el desenllaç us heu interessat i fins i tot m'heu plantejat alguns reptes, algun d'ells molt interessants, però que deixarem a la nevera durant mig any. Fins aquí arriba aquesta etapa de la meva vida, seguirem treballarem per a que la propera sigui tant bona o millor!
Ah! I bon any nou!!!
