És Nou Barris independentista?

O dit d'una altra manera, guanyaria el SÍ en el referèndum per la independència de Catalunya? Doncs en aquest cas la resposta és clara: NO. Però no a tot arreu del districte aquesta afirmació és tant contundent. Tal com vam veure en aquest post la Renda dels ciutadans de Nou Barris (mitjana per barris) era decisiva en el vot a determinats partits polítics i per tant també cal preveure una evolució similar al resultat del Referèndum.

Ara cal doncs fer una hipòtesi per saber qui votaria que SÍ i qui que NO (i un fet molt important en el que no entraré: qui s'abstindrà o votarà en blanc?). Per ser el màxim de rigorós agafem l'últim baròmetre del Periódico de Catalunya fet per GESOP on veiem que qui optaria pel SÍ és el 82,5% dels votants de CiU, el 94% dels votants d'ERC, el 20% dels votants del PSC, el 50% dels votants d'ICV el 10% dels votants de C's (sic) i el 84% dels votants de les CUP. I votarien que no el 100% del PP, el 12,5% de CiU, el 3% d'ERC, el 75% del PSC, el 35% d'ICV, el 90% de C's i el 16% de les CUP. Aquestes són les dades, arrodoniments i NS/NC a banda. Per tant, i tenint en compte que la realitat del districte és diferent a la mitjana de tot el país, la hipòtesi és la següent: votarien a favor del SÍ el 100% de CiU, ERC i les CUP i un 50% d'ICV; en canvi votarien NO un 100% de PP, PSC, C's i un 50% d'ICV. L'arrodoniment de CiU es compensa, aproximadament, amb el del PSC i el d'ICV principalment. Així doncs tindríem el següent resultat per les darreres eleccions catalanes: 57,3% NO, 33,8% SÍ i 8,9% NS/NC.

Si mirem barri a barri veiem que a cap barri guanyaria el SÍ, tot i que a Vilapicina hi hauria un empat tècnic (només 3,5 punts de diferència):

Tot i que a Vilapicina i a Can Peguera el SÍ aconseguiria superar el 40%, trobem diferents barris on el NO guanyaria amb molta contundència: a Roquetes, Vallbona i Ciutat Meridiana hi hauria més de 40 punts de diferència a favor de quedar-se a Espanya.

Fent l'anàlisi segons la renda tornem a veure que hi ha una relació proporcional entre la Renda Familiar Disponible (RFD) i el vot afirmatiu al referèndum, tot i que en aquest cas amb una dispersió significativa que indica que segurament hi ha altres factors a tenir en compte per a decidir el vot.

 

Si estirem encara més el xiclet d'aquesta hipòtesi podríem veure l'evolució durant els últims anys d'aquest resultat (és agosarat pensar que el 100% dels vots de CiU a principis de segle anirien al SÍ, però per algun lloc s'ha de començar).

Observem que l'evolució és positiva i més si pensem que segurament la hipòtesi és menys certa com més ens allunyem en el temps, per tant no cal descartar un bon resultat al districte en el referèndum del 2014, perquè com més temps passa, més gent hi està convençuda. 

Tot i que és molt arriscat preveure amb tant de temps pel mig el resultat del referèndum si la hipòtesi fos certa i la tendència es mantingués podríem tenir un resultat a Nou Barris d'un 40-60, aproximadament, en contra de la independència. I aquí hi ha dues lectures, la que només mira aquest resultat i veu que el districte no és independentista i els que miren l'evolució i recorden que fa 10, 15 o 20 anys era impensable plantejar una situació tant favorable a la independència en aquest districte. Jo sóc d'aquests segons, sobretot perquè en conec uns quants que porten més de 15 anys treballant al districte per a que aquestes xifres no siguin només un somni. I que vegin que a Roquetes hi hauria uns 1.500 independentistes o que a Prosperitat siguin gairebé 4.000 és el millor regal a tants anys de lluita incansable i el millor estímul per a que, els que no portem tant de temps, seguim en la mateixa línia.

Si mirem per Secció Censal trobem resultats per animar als independentistes, però també uns quants que haurien de preocupar. En el total de les 116 SC en les que es divideix Nou Barris el SÍ només guanyaria en 7 (havent un empat tècnic en 5 més). En canvi hi ha 7 SC on el NO supera el 70%, i fins i tot en una (que correspon a Ciutat Meridiana) la diferència entre el SÍ i el NO és de 61 punts! (17% vs 78%). El motiu de que consideri que són preocupants no és tant pel que pugui suposar aquesta contundència en el resultat global del referèndum (ens demostra que hi ha molta feina a fer) sinó en el fet que si guanyem el Referèndum, tal i com totes les enquestes indiquen, podríem tenir un problema de cohesió social en aquests barris, que és el que precisament no ens podem permetre de cap manera. 

Cal redoblar esforços per explicar a aquests barris (no només a 9B, aquesta realitat es repeteix en un gran nombre de barris de l'Àrea Metropolitana de Barcelona) el que significa i el que no la independència sent molt pedagògics, però sobretot sent molt comprensius. No es tracta d'anar a convèncer-los de que votin SÍ (que també) sinó que vegin que si al final guanya el SÍ ells no han de patir "per res": ningú els expulsarà del país, ningú els farà canviar l'idioma, no perdran cap dret (al revés, en guanyaran uns quants!), no se'ls tractarà com a ciutadans de segona, no han de patir per la pensió (us impressionaria veure l'angoixa amb la que alguns d'aquests avis se'ns han acostat les darreres setmanes per preguntar per aquest fet), ... en definitiva no ho han de veure com un trauma, més enllà del sotrac emocional que els hi suposarà a alguns el fet de "deixar de viure a Espanya", el fet de que Catalunya sigui un país independent.

I per a que això passi el que cal és molt d'esforç i d'empatia, però sobretot cal ser possibilista, pragmàtic. Una de les primeres frases que vaig escoltar al Casal Republicà Francesc Layret de Nou Barris va ser "La Catalunya pura és la major enemiga de la Catalunya lliure". En un primer moment no ho vaig entendre, però ja fa molts anys que la tinc present. La llàstima és que encara n'hi ha molts companys de viatge que no ho veuen o no fan prou per a engruixir el percentatge d'independentistes d'aquest país. Però només és qüestió de temps. Guanyarem!

Té influència el PIB del barri amb els resultats electorals? (II)

Al post anterior vam esbrinar com influïa el PIB del barri en el percentatge de vot de cada formació i vèiem que tenia influència positiva a CiU i a ERC, negativa al PSC i gairebé nul·la a la resta de partits. Però tots sabem que la distribució del PIB a Nou Barris, en comparació a Barcelona, és més aviat modesta, ja que tenim 7 dels 9 barris amb menys PIB de tot Barcelona i el barri més "ric" només arriba al 75% del PIB mig de la ciutat. Aquesta concentració a la part baixa de la gràfica fa que no es puguin extrapolar dades cap al resta de Barcelona.

A continuació veurem un seguit de gràfiques que comparen el percentatge de vot a cada partit, per secció censal, amb el PIB del barri on es troba aquesta secció (no disposo de PIB per secció censal que seria el més adient). Segons els anàlisis que he vist per alguns blocs tothom fa una única recta de regressió i avalua els resultats segons aquesta recta, però si afinem més veurem que a gairebé tots els gràfics hi ha un canvi de tendència al voltant del RFD 100 (a CiU és al voltant del 120 i a ICV no existeix) i per tant he fet un tall allà per comparar l'evolució electoral als barris amb PIB per sota de la mitja barcelonina amb els de PIB per sobre d'aquesta mitja. Comencem amb CiU:

Com podem observar segueix una clara tendència positiva amb un relaxament a partir del RFD 120. Aquesta tendència respon als esquemes clàssics de partit de centre-dreta que no té molta penetració entre les classes populars, però gran entre les classes mitjanes i molt gran entre les classes benestants. La baixada en el pendent en la part dreta de la gràfica pot indicar un cert refredament en el vot degut a que són persones que no han abraçat encara la independència de Catalunya amb el mateix entusiasme que alguns dirigents de la federació (en concret potser aquest és l'efecte que té Unió en els resultats electorals). Aquest conservadorisme propi de les classes altes juga, en aquest cas, en contra del percentatge de vot de la federació, tot i que tampoc passa a tenir una pendent negativa...

El Partit Popular té un comportament una mica més estrany. Es barregen dos perfils de votants, els de classe baixa i els de l'alta. Suposo que a la gent que té més recursos li deu atraure el seu discurs neoliberal i a la gent més humil troba atractiu el discurs nacionalista espanyol. De totes maneres no deixa de sorprendre'm, tot i saber-ho amb antelació. El que queda clar és que no troba bons resultats en la centralitat de la societat barcelonina.

Esquerra Republicana de Catalunya presenta una "corba citroën". Allà on té més penetració és en la classe mitja barcelonina, allà on els barris tenen un RFD d'entre 80 i 110 assoleix uns percentatges superiors al 15%, en canvi als barris més humils i als més benestants no arriba, en alguns casos, al 5%. Aquesta gràfica no l'havia vist mai i sorprèn que amb uns plantejaments econòmics i socials clarament d'esquerres tingui un comportament tant dolent a la part baixa de la gràfica. Segur que també influeix altres elements com poden ser el marc de referència del votant (espanyol o català), la llengua que utilitza habitualment o els pocs referents d'aquests barris que troben entre les cares visibles del partit, però no deixa de ser curiós que a la banda baixa de la gràfica es comporti "com un partit de dretes" i en la part alta es comporti "com un partit d'esquerres". Cal assenyalar, però, que aquesta gràfica és la que assenyala la centralitat política: els extrems potser recelen d'ERC, però al "centre econòmic i social" és on millor es valora el partit.

El PSC presenta una clara pendent negativa, matisada a partir de RFD superiors a 100. És la típica resposta de partit d'esquerres, tot i que si es compara amb anteriors comicis s'ha "enfonsat" a la part del centre, perdent molta part de la classe mitjana que l'ha votat tradicionalment. Aquest fet és preocupant perquè l'allunya del centre polític de la ciutat i el deixa només com a referent de les classes populars (tot i que baixant també molt els % històrics aconseguits). A partir de RFD superiors a 150 té un comportament electoral pràcticament calcat a ERC i ICV, fins i tot amb els mateixos resultats.

ICV és l'únic partit que no té un canvi de tendència a cap nivell de renda. Té una recta amb pendent constant negativa, sent un referent de manual dels resultats d'un partit d'esquerres: màxim percentatge als barris més populars, percentatges mitjos a la zona de la classe mitja i percentatges molt pobres als barris benestants. Tot i això no té un pendent tant pronunciat com podria ser el dels socialistes o altres partits, fet que demostra que el seu electorat és molt ideològic i transversal.

La gràfica de Ciutadans, tot i que es pot preveure, dóna molt que parlar, ja que repeteix l'esquema de la del PP. Tot i que molta gent considera la pujada de C's gràcies a votants provinents del PSC, queda clar que el seu electorat s'assembla més al del PP que al dels socialistes. La classe mitjana troba pocs motius de vot cap a aquest partit, en canvi tant les classes populars com les més benestants responen molt bé als missatges nacionalistes espanyols que llança contínuament el partit de l'Albert Rivera. Tot i que els propis militants el defineixen d'esquerres i la gent el considera de dretes (segons totes les enquestes) al final es veu clarament que els seus votants valoren més el discurs nacionalista (i una part de vot protesta de les classes populars) que les seves propostes econòmiques o socials.

L'últim partit que ha entrat al Parlament ha estat les CUP, amb un discurs i una simbologia nítidament d'esquerres, sobta que tingui una gràfica com la d'ERC, fet que comporta que, novament, allà on millor s'ha rebut el seu discurs és entre les classes mitjanes (i no en les populars). De fet el seu millor resultat (12,8%) el treu en un barri de renda per sobre la mitjana (107). Està clar que en ser un partit independentista li ha restat vot entre els barris populars de la ciutat, amb una sociologia no gaire favorable (i en alguns llocs contrària) a la independència de Catalunya, però cal analitzar bé aquest comportament electoral per evitar tòpics en els discursos d'anàlisi.

Per últim voldria destacar la gràfica de la xenòfoba PxC. Està clar que obté millors resultats allà on hi ha més immigració que correspon als barris més humils, tot i que a partir del RFD 100 obté un estancament conseqüència dels motius ideològics dels votants (molt pocs, afortunadament) amb aquests nivell de renda.

Queda clar que com a resposta a la pregunta que encapçala aquest post només pot ser un SÍ. Tot i que és més interessant veure com influeix, més que respondre si ho fa o no (tots intuíem que la resposta seria afirmativa), ha servit d'excusa per repassar els comportaments electorals dels partits, corroborant tòpics, però també desmentint-ne d'altres molt estesos. Sovint els partits polítics fixen les seves estratègies segons intuïcions o el que expliquen terceres persones i crec que, modestament, caldria analitzar dades com aquestes (i com moltes d'altres) abans de prendre segons quines decisions.

Té influència el PIB del barri amb els resultats electorals? (I)

La resposta sembla òbvia, oi? Doncs aquesta pregunta té diferents respostes segons on poses el focus. Ara mirarem de respondre-la pel que fa al districte de Nou Barris, però en els propers dies veurem respostes diferents pel que fa la ciutat de Barcelona. A continuació hi ha les dades dels resultats electorals de Nou Barris segons el barri. Cada barri té assignat un número a la columna PIB, que de fet és el RFD (Renda Familiar Disponible). Per a que quedi clar, 100 és la mitjana de PIB de tots els barcelonins, 50 és la meitat del PIB i 200 és el doble. Com bé sabem Nou Barris és el districte "més pobre" de la ciutat de Barcelona, tenint com el 61.6% del PIB mig de la ciutat i on cap barri supera el 75%. Doncs bé les dades són les següents:

Així doncs veiem que els barris amb més PIB són Canyelles i Vilapicina i els que menys Can Peguera (molt destacat), Trinitat Nova, Ciutat Meridiana i Vallbona. També veiem que segons els barris els resultats electorals són clarament diferents. CiU i PSC tenen les diferències més grans entre barris, arribant a més de 15 punts percentuals, en canvi el PP o ICV tenen uns resultats més estables. Els "millors" barris per a cada partit polític són els següents, pel PSC és Ciutat Meridiana, pel PP Torre Baró, per CiU Vilapicina, per ICV és Vallbona, per C's és Canyelles, per ERC és Can Peguera i per les CUP també és Vallbona.

Els que coneixem la realitat del districte i els seus barris ja veiem que alguna correlació hi ha, però potser no tota la que ens pensem. La següent gràfica representa el percentatge de vot de cada partit polític segons el PIB del barri (he tret les 3 més petits per afinar més l'anàlisi):

De la gràfica veiem clarament que el PIB del barri té influència sobretot en el PSC i CiU, i en menor mesura amb ERC, però que en canvi no té pràcticament efectes sobre la resta de partits polítics especialment C's i ICV. Tot i que en alguns casos surten unes correlacions molt petites crec que és prou evident que, tot i que no segueixen estrictament una línia recta, hi ha una tendència clara ja sigui amb pendent positiva, negativa o zero. Si fem l'anàlisi per Secció Censal (que és com s'hauria de fer) surt pràcticament el mateix però la gràfica queda més "bruta" en haver una gran quantitat de punts. De totes maneres crec que no són públiques les dades de RFD per secció censal, potser més endavant m'animo a fer alguna cosa amb les Zones de Recerca Petites...

Un cop tenim les dades com les interpretem? Estaria bé un debat públic sobre la qüestió, però llenço unes quantes teories. Pel que fa al PSC la gràfica respon a l'imaginari col·lectiu de partit d'esquerres més votat a les zones més humils, i el mateix (a l'invers) passa per CiU. Però sobta que formacions clarament d'esquerres com ICV i les CUP o formacions clarament de dretes com el PP tinguin una tendència tant plana. O fins i tot que ERC sent un partit clarament d'esquerres tingui millors resultats a barris amb més PIB. Pel que fa a això últim aposto a afirmar que a Nou Barris la gent escull entre dreta o esquerra segons el seu marc de referència (Espanya o Catalunya) i això fa que ERC competeixi electoralment amb CiU i no tant amb el PSC. Pel que fa a ICV no tinc cap explicació raonable i més tenint en compte que no es repeteix si mirem els resultats globals de Barcelona, però això ja ho mirarem en un altre post. I pel que fa al PP i C's, està clar que la gent valora més el seu discurs nacionalista espanyol que les polítiques econòmiques. Per suposat aquest anàlisi resta incomplet sense tenir dades d'immigració, nivell d'estudis, llegua materna i/o habitual, ... però és un primer pas i m'agradaria encetar un debat que promet ser apassionant.

Evolució electoral a Nou Barris

Després de les eleccions del passat 25 de novembre tenim un seguit de dades molt interessants a analitzar pel que fa al nostre districte. Amb aquest post començo un seguit de reflexions per intentar aprofundir el coneixement de tots plegats del que pensa la gent o com a mínim quines diferències tenim respecte la resta de barcelonins o de catalans.

Per a que quedi clar, les comparatives les faré respecte el 2006 per diverses raons, però fonamentalment perquè crec que a les del 2010 va haver molt vot prestat i així hi ha més recorregut. Per començar m'agradaria destacar la constant caiguda del partit hegemònic al districte, el PSC. No para de perdre vots i percentatge des de començament de segle, i ja comença a ser preocupant (per ells) que no trobin com revertir aquesta davallada que explica moltes coses. Però al contrari que hom pensaria a priori la majoria d'aquests votants que perd no van a parar a altres forces d'esquerra (ICV, ERC i les CUP, principalment) sinó cap a un partit de dretes (PP) i un partit autoanomenat antinacionalista (C's), tot i que queda clar que és nacionalista espanyol. Així doncs ha baixat des del 2006 del 37.5% al 22%. Mentre que el PP ha augmentat en el mateix període del 15.3 al 18.5% situant-se per primer cop segona força al districte. Però el principal augment en aquest temps ha estat per Ciutadans que ha passat del 4.5 al 10.6% dels vots a Nou Barris. Des d'aquí l'enhorabona per aquest augment espectacular que no fa més que demostrar que la gent vol un llenguatge polític entenedor i clar. El temps de jugar amb indefinicions i amb ambigüitats ja no es porta i en aquest sentit el PSC, i també CIU, n'ha abusat durant molt de temps. La baixada de CiU en aquestes darreres eleccions crec que té més factors com ara les retallades ideològiques que ha fet (i que es manifesten clarament amb el tancament de les urgències nocturnes al CAP Guineueta), el vot prestat del 2010 i l'actuació des de la regidoria del Districte.

Així doncs els dos principals partits baixen i d'això es beneficien la resta. Si analitzem les dades de la resta de partits d'esquerra veiem com ICV té una lenta però sostinguda pujada, crec que en part d'antics votants socialistes. Li podria sorprendre a més d'un que no siguin la principal alternativa a una persona d'esquerres que visqui a Nou Barris, però és un fet. ERC per la seva banda i deixant de banda el càstig electoral del 2010 afiança el seu electorat i gairebé iguala el seu rècord en unes catalanes (2003), millorant els resultats del 2006 on al conjunt del país van treure els mateixos diputats que a les últimes. Per últim les CUP apareixen en aquestes eleccions com una opció més per als ciutadans de Nou Barris i aconsegueix treure uns bons resultats. La resta de formacions no tenen resultats destacables, ni tant sols la xenòfoba Plataforma per Catalunya (potser en alguna mesa de la zona nord).

Fins aquí els resultats explicats de la forma més objectiva possible. Ja hi haurà temps d'analitzar si Nou Barris ha deixat de ser d'esquerres (com insinua més d'un), o si segueix sent un territori "comanche" per a idees independentistes, o si el nivell de renda influeix a l'hora d'anar a votar i a qui votar. Ja us avanço que hi ha marge a la interpretació, no hi ha res tancat.

Propòsit d'any nou: un bloc!

Mai he cregut en els propòsits d'any nou. Però suposo que, com amb la resta de coses, he anat canviant la meva forma de pensar i he decidit iniciar aquest bloc per deixar constància escrita de moltes coses que em passen pel cap.
La meva intenció és anar escrivint sobre diferents temes, però sobretot la intenció és parlar de Nou Barris (així en genèric), de política i de ciència/tecnologia, però segur que més d'un cop m'escapo d'aquestes temes i començo algun post parlant d'aquelles petites coses de la vida que tant m'apassionen, aquelles que potser no tenen cap importància però que la seva suma acaben per convertir-se en les nostres vides.
Les primeres entrades seran un seguit d'anàlisis dels resultats electorals del passat novembre centrats en Nou Barris que he anat fent i m'agradaria compartir amb la gent, però segur que trobo l'ocasió per ampliar horitzons.
Espero tenir constància i espero rebre aportacions per part de la gent a qui li pugui interessar el que aniré escrivint.