Al post anterior vam esbrinar com influïa el PIB del barri en el percentatge de vot de cada formació i vèiem que tenia influència positiva a CiU i a ERC, negativa al PSC i gairebé nul·la a la resta de partits. Però tots sabem que la distribució del PIB a Nou Barris, en comparació a Barcelona, és més aviat modesta, ja que tenim 7 dels 9 barris amb menys PIB de tot Barcelona i el barri més "ric" només arriba al 75% del PIB mig de la ciutat. Aquesta concentració a la part baixa de la gràfica fa que no es puguin extrapolar dades cap al resta de Barcelona.
A continuació veurem un seguit de gràfiques que comparen el percentatge de vot a cada partit, per secció censal, amb el PIB del barri on es troba aquesta secció (no disposo de PIB per secció censal que seria el més adient). Segons els anàlisis que he vist per alguns blocs tothom fa una única recta de regressió i avalua els resultats segons aquesta recta, però si afinem més veurem que a gairebé tots els gràfics hi ha un canvi de tendència al voltant del RFD 100 (a CiU és al voltant del 120 i a ICV no existeix) i per tant he fet un tall allà per comparar l'evolució electoral als barris amb PIB per sota de la mitja barcelonina amb els de PIB per sobre d'aquesta mitja. Comencem amb CiU:
Com podem observar segueix una clara tendència positiva amb un relaxament a partir del RFD 120. Aquesta tendència respon als esquemes clàssics de partit de centre-dreta que no té molta penetració entre les classes populars, però gran entre les classes mitjanes i molt gran entre les classes benestants. La baixada en el pendent en la part dreta de la gràfica pot indicar un cert refredament en el vot degut a que són persones que no han abraçat encara la independència de Catalunya amb el mateix entusiasme que alguns dirigents de la federació (en concret potser aquest és l'efecte que té Unió en els resultats electorals). Aquest conservadorisme propi de les classes altes juga, en aquest cas, en contra del percentatge de vot de la federació, tot i que tampoc passa a tenir una pendent negativa...
El Partit Popular té un comportament una mica més estrany. Es barregen dos perfils de votants, els de classe baixa i els de l'alta. Suposo que a la gent que té més recursos li deu atraure el seu discurs neoliberal i a la gent més humil troba atractiu el discurs nacionalista espanyol. De totes maneres no deixa de sorprendre'm, tot i saber-ho amb antelació. El que queda clar és que no troba bons resultats en la centralitat de la societat barcelonina.
Esquerra Republicana de Catalunya presenta una "corba citroën". Allà on té més penetració és en la classe mitja barcelonina, allà on els barris tenen un RFD d'entre 80 i 110 assoleix uns percentatges superiors al 15%, en canvi als barris més humils i als més benestants no arriba, en alguns casos, al 5%. Aquesta gràfica no l'havia vist mai i sorprèn que amb uns plantejaments econòmics i socials clarament d'esquerres tingui un comportament tant dolent a la part baixa de la gràfica. Segur que també influeix altres elements com poden ser el marc de referència del votant (espanyol o català), la llengua que utilitza habitualment o els pocs referents d'aquests barris que troben entre les cares visibles del partit, però no deixa de ser curiós que a la banda baixa de la gràfica es comporti "com un partit de dretes" i en la part alta es comporti "com un partit d'esquerres". Cal assenyalar, però, que aquesta gràfica és la que assenyala la centralitat política: els extrems potser recelen d'ERC, però al "centre econòmic i social" és on millor es valora el partit.
El PSC presenta una clara pendent negativa, matisada a partir de RFD superiors a 100. És la típica resposta de partit d'esquerres, tot i que si es compara amb anteriors comicis s'ha "enfonsat" a la part del centre, perdent molta part de la classe mitjana que l'ha votat tradicionalment. Aquest fet és preocupant perquè l'allunya del centre polític de la ciutat i el deixa només com a referent de les classes populars (tot i que baixant també molt els % històrics aconseguits). A partir de RFD superiors a 150 té un comportament electoral pràcticament calcat a ERC i ICV, fins i tot amb els mateixos resultats.
ICV és l'únic partit que no té un canvi de tendència a cap nivell de renda. Té una recta amb pendent constant negativa, sent un referent de manual dels resultats d'un partit d'esquerres: màxim percentatge als barris més populars, percentatges mitjos a la zona de la classe mitja i percentatges molt pobres als barris benestants. Tot i això no té un pendent tant pronunciat com podria ser el dels socialistes o altres partits, fet que demostra que el seu electorat és molt ideològic i transversal.
La gràfica de Ciutadans, tot i que es pot preveure, dóna molt que parlar, ja que repeteix l'esquema de la del PP. Tot i que molta gent considera la pujada de C's gràcies a votants provinents del PSC, queda clar que el seu electorat s'assembla més al del PP que al dels socialistes. La classe mitjana troba pocs motius de vot cap a aquest partit, en canvi tant les classes populars com les més benestants responen molt bé als missatges nacionalistes espanyols que llança contínuament el partit de l'Albert Rivera. Tot i que els propis militants el defineixen d'esquerres i la gent el considera de dretes (segons totes les enquestes) al final es veu clarament que els seus votants valoren més el discurs nacionalista (i una part de vot protesta de les classes populars) que les seves propostes econòmiques o socials.
L'últim partit que ha entrat al Parlament ha estat les CUP, amb un discurs i una simbologia nítidament d'esquerres, sobta que tingui una gràfica com la d'ERC, fet que comporta que, novament, allà on millor s'ha rebut el seu discurs és entre les classes mitjanes (i no en les populars). De fet el seu millor resultat (12,8%) el treu en un barri de renda per sobre la mitjana (107). Està clar que en ser un partit independentista li ha restat vot entre els barris populars de la ciutat, amb una sociologia no gaire favorable (i en alguns llocs contrària) a la independència de Catalunya, però cal analitzar bé aquest comportament electoral per evitar tòpics en els discursos d'anàlisi.
Per últim voldria destacar la gràfica de la xenòfoba PxC. Està clar que obté millors resultats allà on hi ha més immigració que correspon als barris més humils, tot i que a partir del RFD 100 obté un estancament conseqüència dels motius ideològics dels votants (molt pocs, afortunadament) amb aquests nivell de renda.
Queda clar que com a resposta a la pregunta que encapçala aquest post només pot ser un SÍ. Tot i que és més interessant veure com influeix, més que respondre si ho fa o no (tots intuíem que la resposta seria afirmativa), ha servit d'excusa per repassar els comportaments electorals dels partits, corroborant tòpics, però també desmentint-ne d'altres molt estesos. Sovint els partits polítics fixen les seves estratègies segons intuïcions o el que expliquen terceres persones i crec que, modestament, caldria analitzar dades com aquestes (i com moltes d'altres) abans de prendre segons quines decisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada