Després de les eleccions del passat 25 de novembre tenim un seguit de dades molt interessants a analitzar pel que fa al nostre districte. Amb aquest post començo un seguit de reflexions per intentar aprofundir el coneixement de tots plegats del que pensa la gent o com a mínim quines diferències tenim respecte la resta de barcelonins o de catalans.
Per a que quedi clar, les comparatives les faré respecte el 2006 per diverses raons, però fonamentalment perquè crec que a les del 2010 va haver molt vot prestat i així hi ha més recorregut. Per començar m'agradaria destacar la constant caiguda del partit hegemònic al districte, el PSC. No para de perdre vots i percentatge des de començament de segle, i ja comença a ser preocupant (per ells) que no trobin com revertir aquesta davallada que explica moltes coses. Però al contrari que hom pensaria a priori la majoria d'aquests votants que perd no van a parar a altres forces d'esquerra (ICV, ERC i les CUP, principalment) sinó cap a un partit de dretes (PP) i un partit autoanomenat antinacionalista (C's), tot i que queda clar que és nacionalista espanyol. Així doncs ha baixat des del 2006 del 37.5% al 22%. Mentre que el PP ha augmentat en el mateix període del 15.3 al 18.5% situant-se per primer cop segona força al districte. Però el principal augment en aquest temps ha estat per Ciutadans que ha passat del 4.5 al 10.6% dels vots a Nou Barris. Des d'aquí l'enhorabona per aquest augment espectacular que no fa més que demostrar que la gent vol un llenguatge polític entenedor i clar. El temps de jugar amb indefinicions i amb ambigüitats ja no es porta i en aquest sentit el PSC, i també CIU, n'ha abusat durant molt de temps. La baixada de CiU en aquestes darreres eleccions crec que té més factors com ara les retallades ideològiques que ha fet (i que es manifesten clarament amb el tancament de les urgències nocturnes al CAP Guineueta), el vot prestat del 2010 i l'actuació des de la regidoria del Districte.
Així doncs els dos principals partits baixen i d'això es beneficien la resta. Si analitzem les dades de la resta de partits d'esquerra veiem com ICV té una lenta però sostinguda pujada, crec que en part d'antics votants socialistes. Li podria sorprendre a més d'un que no siguin la principal alternativa a una persona d'esquerres que visqui a Nou Barris, però és un fet. ERC per la seva banda i deixant de banda el càstig electoral del 2010 afiança el seu electorat i gairebé iguala el seu rècord en unes catalanes (2003), millorant els resultats del 2006 on al conjunt del país van treure els mateixos diputats que a les últimes. Per últim les CUP apareixen en aquestes eleccions com una opció més per als ciutadans de Nou Barris i aconsegueix treure uns bons resultats. La resta de formacions no tenen resultats destacables, ni tant sols la xenòfoba Plataforma per Catalunya (potser en alguna mesa de la zona nord).
Fins aquí els resultats explicats de la forma més objectiva possible. Ja hi haurà temps d'analitzar si Nou Barris ha deixat de ser d'esquerres (com insinua més d'un), o si segueix sent un territori "comanche" per a idees independentistes, o si el nivell de renda influeix a l'hora d'anar a votar i a qui votar. Ja us avanço que hi ha marge a la interpretació, no hi ha res tancat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada