És Nou Barris independentista?

O dit d'una altra manera, guanyaria el SÍ en el referèndum per la independència de Catalunya? Doncs en aquest cas la resposta és clara: NO. Però no a tot arreu del districte aquesta afirmació és tant contundent. Tal com vam veure en aquest post la Renda dels ciutadans de Nou Barris (mitjana per barris) era decisiva en el vot a determinats partits polítics i per tant també cal preveure una evolució similar al resultat del Referèndum.

Ara cal doncs fer una hipòtesi per saber qui votaria que SÍ i qui que NO (i un fet molt important en el que no entraré: qui s'abstindrà o votarà en blanc?). Per ser el màxim de rigorós agafem l'últim baròmetre del Periódico de Catalunya fet per GESOP on veiem que qui optaria pel SÍ és el 82,5% dels votants de CiU, el 94% dels votants d'ERC, el 20% dels votants del PSC, el 50% dels votants d'ICV el 10% dels votants de C's (sic) i el 84% dels votants de les CUP. I votarien que no el 100% del PP, el 12,5% de CiU, el 3% d'ERC, el 75% del PSC, el 35% d'ICV, el 90% de C's i el 16% de les CUP. Aquestes són les dades, arrodoniments i NS/NC a banda. Per tant, i tenint en compte que la realitat del districte és diferent a la mitjana de tot el país, la hipòtesi és la següent: votarien a favor del SÍ el 100% de CiU, ERC i les CUP i un 50% d'ICV; en canvi votarien NO un 100% de PP, PSC, C's i un 50% d'ICV. L'arrodoniment de CiU es compensa, aproximadament, amb el del PSC i el d'ICV principalment. Així doncs tindríem el següent resultat per les darreres eleccions catalanes: 57,3% NO, 33,8% SÍ i 8,9% NS/NC.

Si mirem barri a barri veiem que a cap barri guanyaria el SÍ, tot i que a Vilapicina hi hauria un empat tècnic (només 3,5 punts de diferència):

Tot i que a Vilapicina i a Can Peguera el SÍ aconseguiria superar el 40%, trobem diferents barris on el NO guanyaria amb molta contundència: a Roquetes, Vallbona i Ciutat Meridiana hi hauria més de 40 punts de diferència a favor de quedar-se a Espanya.

Fent l'anàlisi segons la renda tornem a veure que hi ha una relació proporcional entre la Renda Familiar Disponible (RFD) i el vot afirmatiu al referèndum, tot i que en aquest cas amb una dispersió significativa que indica que segurament hi ha altres factors a tenir en compte per a decidir el vot.

 

Si estirem encara més el xiclet d'aquesta hipòtesi podríem veure l'evolució durant els últims anys d'aquest resultat (és agosarat pensar que el 100% dels vots de CiU a principis de segle anirien al SÍ, però per algun lloc s'ha de començar).

Observem que l'evolució és positiva i més si pensem que segurament la hipòtesi és menys certa com més ens allunyem en el temps, per tant no cal descartar un bon resultat al districte en el referèndum del 2014, perquè com més temps passa, més gent hi està convençuda. 

Tot i que és molt arriscat preveure amb tant de temps pel mig el resultat del referèndum si la hipòtesi fos certa i la tendència es mantingués podríem tenir un resultat a Nou Barris d'un 40-60, aproximadament, en contra de la independència. I aquí hi ha dues lectures, la que només mira aquest resultat i veu que el districte no és independentista i els que miren l'evolució i recorden que fa 10, 15 o 20 anys era impensable plantejar una situació tant favorable a la independència en aquest districte. Jo sóc d'aquests segons, sobretot perquè en conec uns quants que porten més de 15 anys treballant al districte per a que aquestes xifres no siguin només un somni. I que vegin que a Roquetes hi hauria uns 1.500 independentistes o que a Prosperitat siguin gairebé 4.000 és el millor regal a tants anys de lluita incansable i el millor estímul per a que, els que no portem tant de temps, seguim en la mateixa línia.

Si mirem per Secció Censal trobem resultats per animar als independentistes, però també uns quants que haurien de preocupar. En el total de les 116 SC en les que es divideix Nou Barris el SÍ només guanyaria en 7 (havent un empat tècnic en 5 més). En canvi hi ha 7 SC on el NO supera el 70%, i fins i tot en una (que correspon a Ciutat Meridiana) la diferència entre el SÍ i el NO és de 61 punts! (17% vs 78%). El motiu de que consideri que són preocupants no és tant pel que pugui suposar aquesta contundència en el resultat global del referèndum (ens demostra que hi ha molta feina a fer) sinó en el fet que si guanyem el Referèndum, tal i com totes les enquestes indiquen, podríem tenir un problema de cohesió social en aquests barris, que és el que precisament no ens podem permetre de cap manera. 

Cal redoblar esforços per explicar a aquests barris (no només a 9B, aquesta realitat es repeteix en un gran nombre de barris de l'Àrea Metropolitana de Barcelona) el que significa i el que no la independència sent molt pedagògics, però sobretot sent molt comprensius. No es tracta d'anar a convèncer-los de que votin SÍ (que també) sinó que vegin que si al final guanya el SÍ ells no han de patir "per res": ningú els expulsarà del país, ningú els farà canviar l'idioma, no perdran cap dret (al revés, en guanyaran uns quants!), no se'ls tractarà com a ciutadans de segona, no han de patir per la pensió (us impressionaria veure l'angoixa amb la que alguns d'aquests avis se'ns han acostat les darreres setmanes per preguntar per aquest fet), ... en definitiva no ho han de veure com un trauma, més enllà del sotrac emocional que els hi suposarà a alguns el fet de "deixar de viure a Espanya", el fet de que Catalunya sigui un país independent.

I per a que això passi el que cal és molt d'esforç i d'empatia, però sobretot cal ser possibilista, pragmàtic. Una de les primeres frases que vaig escoltar al Casal Republicà Francesc Layret de Nou Barris va ser "La Catalunya pura és la major enemiga de la Catalunya lliure". En un primer moment no ho vaig entendre, però ja fa molts anys que la tinc present. La llàstima és que encara n'hi ha molts companys de viatge que no ho veuen o no fan prou per a engruixir el percentatge d'independentistes d'aquest país. Però només és qüestió de temps. Guanyarem!