Cada cop que s’apropa la data del Referèndum sobre la
independència de Catalunya el 9 de Novembre d’enguany els defensors de cadascuna
de les posicions van prenent posicions. Els defensors del No (de fet els
defensors de la magnífica idea que ‘votar seria antidemocràtic’) estan
evolucionant dins el discurs de la por i ja fa un temps que amenacen amb la idea que la
societat està fracturada (de fet el que volen dir és que la intentaran
fracturar ells), sobretot per dos motius: lingüístics i orígens de la gent.
De fet aquest cap de setmana hi ha dues notícies que m’ajuden
a articular la reflexió d’avui. La primera va ser l’exabrupte de dissabte al twitter de l’ex
ministre espanyol del PSOE (el del “No llegaremos a los 4 millones de parados)
i ex-alcalde socialista de l’Hospitalet de Llobregat en Celestino Corbacho al
líder dels republicans amb resposta contundent d’aquest últim:
L’exabrupte venia per aquesta notícia on l’Oriol Junqueras
sortia participant en una processó de setmana santa feta per una confraria del seu
municipi del que és alcalde i d’aquest article on assegura que el castellà serà
oficial en la República Catalana. En Junqueras defensa a l’article que el
castellà és l’idioma de molt dels seus amics i conciutadans i que amb ells
sovint hi parla en aquesta llengua, que és impensable que amb la independència
hagin de canviar de llengua per seguir a casa seva i que no hi ha conflicte
lingüístic entre els catalans del carrer.
De fet això que diu l’Oriol és molt similar al que venim defensant els companys d’ERC Nou
Barris i no gaire diferent del que defensen la majoria d’independentistes,
sobretot dels metropolitans. Però també és cert que hi ha gent a qui li sobta, potser
perquè es pensaven que era un discurs més de cara a la galeria o potser perquè
no en coneixen molts independentistes de l’Hospitalet, Nou Barris, Pallejà,
la Verneda o Ripollet. I en això darrer el partit sí que té certa part de
responsabilitat.
Pel que fa als orígens llegeixo avui un article de la gent
de “El Pati Descobert” al diari Ara on analitzen l’evolució de la identitat i
la sobirania segons l’origen de les persones i els seus pares. Segons dades del
CIS fins el 2012 (casualment van deixar de fer aquestes preguntes) el sentiment
de catalanitat ha crescut de manera moderada durant els últims anys, però no ha
estat un increment focalitzat en un únic grup de la població sinó que ha estat
homogeni per a totes les persones independentment de quin sigui el seu origen.
Per tant fa insostenible el discurs de la
“fractura social” a causa del procés cap a l’estat propi a través de les dades
del propi govern espanyol. La gràfica següent és prou contundent:
Per tant la realitat ens demostra novament que no existeix
aquesta fractura en la societat catalana, ni la lingüística ni la dels orígens (aquesta darrera la combat amb força i amb èxit notable la gent de Súmate). Encara no han entès que el projecte independentista és inclusiu i gens essencialista. De fet Esquerra Republicana ja fa molt que ens definim com d'esquerres i independentistes i defugim dels termes i actituts nacionalistes. No, no ho som de nacionalistes, i per molt que intentin barrejar els conceptes està clar que són diferents. No volem canviar una bandera per una altra, tot i que en aquest trajecte ens trobem de tot, com no podria ser d'altra manera.
La societat catalana no està fracturada, o diguem-ho d’una altra manera, no
estarà més fracturada que quan els independentistes érem clara minoria i
acceptàvem les regles democràtiques que ens deien que hi havia una majoria a
favor de quedar-nos a Espanya. Però si, com totes les enquestes indiquen,
aquesta majoria no existeix i fins i tot s’ha invertit hem de seguir per camins
democràtics i com a societat no hem de deixar que ens fracturin, ja sigui continuant
a l’estat espanyol, ja sigui assolint la majoria d’edat i administrant-nos
nosaltres sols.
Catalunya, un sol poble! Com deia en Paco Candel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada